«Em va motivar la necessitat d’aquesta transició ecosocial, que ha de ser també una transició dels valors i de la cultura»
Qui és el Juan i a què s’ha dedicat?
Soc Juan Martínez, formo part del Grup Motor de la Comunitat Energètica de la Llançadora. He estat professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC i de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat durant molts anys, i he participat en bona part de les lluites socials des del final de la dictadura i tota l’anomenada “transició”.
Perquè creus que és important una comunitat energètica per Terrassa?
Crec que la reunió de la crisi climàtica i la crisi energètica i de materials, està creant problemes creixents per la vida de les societats arreu del món i es fa necessària una transició energètica cap a un altre model. No és suficient amb que sigui renovable, ha d’estar adaptat a les possibilitats que ofereix el planeta, funcionar amb els fluxos renovables energètics i biològics dels ecosistemes planetaris i no a costa de la seva destrucció, no es pot fer del creixement un dogma, ni pot trobar-se el sentit en la producció de mercaderies i en el consum, accelerant els cicles econòmics i la concentració de la riquesa. Estem en un sistema capitalista que és ceg respecte als problemes que crea i a la vida de les persones.
També crec que les estructures de poder i de govern, no estan donant resposta suficient a aquest procés i estan massa condicionades pels interessos econòmics. Els governs no són capaços de prendre les decisions necessàries, que sempre estan limitades pels poders econòmics, militars, mediàtics, judicials, etc.. Crec en el poder de la gent per canviar les coses, i no en la gent aïllada, sinó en el poder de la gent reunida i organitzada, formant comunitats de vida i també comunitats de lluita.
Que et va motivar participar en aquest projecte?
Crec en la necessitat d’aquesta transició ecosocial, que ha de ser també una transició dels valors i de la cultura, basada en la justícia social, en la justícia ambiental, i en la col·locació per l’objectiu d’una vida digna per totes les persones, com a motiu i sentit principal de l’organització de la societat. Crec que encara que pot semblar utòpic, és l’únic objectiu que em sembla digne i que pot merèixer la pena. I en aquest sentit la construcció de comunitats i de sentit de comunitat em sembla un camí possible.
Catalunya en general i Terrassa en particular portem massa anys sense fer els deures, des de la cimera de Rio de l’any 92 per la lluita contra el canvi climàtic. Han passat 33 anys, les conseqüències dels problemes no abordats es fan evidents. A Catalunya i Terrassa està tot per fer, no es va complir amb els compromisos pel 2010 del Protocol de Kyoto, no es va complir amb els objectius europeus de la proposta 20-20-20 pel 2020 i no s’està complint amb els objectius europeus per 2030. I no és que el que s’ha fet no hagi estat suficient per complir amb els objectius, sinó que gairebé no hem començat a treballar i els objectius europeus ja estan tan lluny que semblen impossible. És per tot això que necessitem un impuls ciutadà que canviï la tendència d’acomodació de les administracions.
«Res pot substituir la paraula de les mateixes persones com a principal motor de canvi».
A que et dediques en la CEL i que fas dintre del GM?
Dedico el temps que puc a les tasques que s’han de fer, amb relació a les quatre línies de treball que tenim, en la divulgació, la informació i la formació, en l’enxarxament i la creació de la comunitat, en la creació de coneixement i en l’elaboració de projectes constructius comunitaris. És un treball que necessàriament és col·lectiu i col·laboratiu, lent i a llarg termini, ha de ser necessàriament així perquè crec que és un treball valuós. En aquest cas penso que l’important no són tant els fins que ens proposem com el camí i les passes que fem cada dia.
Perquè recomanes interessar-se en el projecte?
Si com a societat no avancem en la confrontació dels problemes, i aquests es fan evidents empitjorant les condicions de vida, es crea desesperança i frustració, aïllament i soledat. Crec que l’única forma de sortir d’aquest cercle és fent-lo, crec que la millor manera és participar de processos comunitaris, viure’ls, alimentar-los i alimentar-se d’ells. És important ser coherents amb nosaltres mateixos, donar sentit i camí a les nostres idees. Penso que ho hem de fer pel planeta, per la humanitat i per la justícia, però també per nosaltres mateixos.
Quins obstacles t’estàs trobant en la construcció d’aquesta comunitat?
Tots els obstacles, falta de cultura i compromís polític i social, moltes dificultats per arribar a la gent, per fer creure, l’escepticisme és la norma, semblaria que és l’actitud madura dels descreguts, però penso que també és una pèrdua d’oportunitats, de tractar de donar sentit al nostre temps i les nostres idees.
Altres obstacles són, per descomptat, la falta de teulades o la seva precarietat, encara que pugui semblar una mica absurd, està lligat a l’anterior. També una legislació plena d’obstacles pensada per les grans inversions i no per les comunitats, resultat d’una manca de decisió política i dels interessos de les corporacions de sempre. I també una manca o limitació de recursos, capacitats i possibilitats. Però, totes aquestes limitacions, més què qüestionar el sentit, el que fan és reafirmar-lo.
Fes una crida a la participació en el Grup Motor.
Sí, necessitem que us decidiu a participar o recolzar aquest procés, ja sigui participant en el Grup Motor, en el procés de constitució de la comunitat al voltant de la cooperativa de consum, o bé simplement col·laborant en aquest procés fent difusió o plantejant preguntes i discussions en el vostre entorn, en tractar-se d’un tema cultural, res pot substituir la paraula de les mateixes persones com a principal motor de canvi.
Necessitem les vostres paraules i la vostra col·laboració.
